La caducitat programada va començar durant els anys 20 amb l’objectiu de no parar el creixement econòmic, es creia que com més aviat caduquessin els productes més se’n haurien de comprar. L’exemple que més es fa servir durant el documental són les bombetes. En un principi aquestes podien durar fins a 10,000 hores, (fins i tot hi ha el cas d’una bombeta que té més d’un segle de vida) finalment van fixar que les bombetes no podien tindre més de 1.500 hores de vida útil en el cas que algun fabricant en produís que sobrepassessin el límit seria castigat amb una multa.
Es va intentar portar la contrària a aquest moviment amb alguns productes, un d’ells van ser les mitges es van fer unes mitges que duraven molt, estaven fetes d’un teixit que era molt difícil de trencar-se o gastar-se i quan aquestes es van posar en venda en un principi van tenir molt d’èxit, però finalment van tindre que fer mitges amb fibres més fràgils perquè, com que no es trencaven, les dones no se’n compraven més.
La caducitat programada no s’aplica a tots els productes, ja que també es va dir que es podia seduir el client i que ja no comprés per necessitat sinó per gust, a partir d’aquest moment la gent deixa d’utilitzar els productes abans que es facin malbé. Se’ns va crear la necessitat de comprar, llençar i comprar.
Tot i així aquest moviment segueix afectant a la societat actualment n’és un exemple la impressora, dins la impressora hi ha una esponja que fa que l’aparell s’espatlli quan porta una sèrie de fulls impresos, i així els fabricants puguin aconsellar-te comprar-te’n una de nova.
Personalment crec que la caducitat programada pot provocar un creixement econòmic mínim perquè actualment la economia es mou gràcies a la seducció que ofereixen diferents productes.
El món econòmic pot estar creixent mínimament, però la caducitat de certs productes té com a conseqüència que el món científic estigui retrocedint perquè fa que hi hagi màquines menys potents i més contaminants.
Però ningú es pregunta: On va a parar tot el que llencem que ja no fem servir?
El vídeo ens mostra imatges realment impactants, ens explica que abans on hi havia un riu preciós, actualment hi ha un dels abocadors principals del món de residus que els països desenvolupats ja no fem servir. Quina culpa tenen ells? Què fan, perquè els hi llencem les nostres escombraries i destruïm les seves terres?
Potser els països desenvolupats no estem destruïts físicament, però si evolutivament. No hem avançat un pas, n’hem retrocedit tants que no es poden ni comptar.
