Les armes nuclears

Avui es commemora el 65è aniversari del llançament, per part dels Estats Units, de la segona i última bomba nuclear utilitzada contra civils. Aquest acció posà fi a la Segona Guerra Mundial, però; està justificada la mort de desenes de milers de civils innocents per posar fi a un conflicte?

La majoria de la població, ignora que en menys de mitja hora, una guerra nuclear podria acabar amb la civilització i, fins i tot, amb la humanitat. És cert, que els arsenals nuclears mundials s'han reduït substancialment des de la fi de la Guerra Freda. Tractats com els SALT i els famosos START han afirmat la voluntat política per posar fi a aquestes armes. Però, tot i així, 23.000 armes nuclears, repartides principalment entre els Estats Units i Rússia, continuen actives. Hem de reclamar i aconseguir l'eliminació total d'aquestes armes, sinó, estem condemnats.

Adjunto el link d'un fragment del documental Cosmos (Carl Sagan) que tracta del tema:  http://www.youtube.com/watch?v=BDDSS6_5vgM

Electricitat o gas?

Sovint, aquesta pregunta no té una resposta clara. En aquest article intentarem ser clars i respondre-la. 

Primerament, comparem l'emissió de CO2 de cada tipus d'energia:

-Gas: Es generen 0,204 Kg de CO2.

-Electricitat: A l'Estat Espanyol, 0,233 Kg de CO2.

Concluiriem que el gas és més eficient, però per a valorar-ho correctament s'han de tenir en compte altres aspectes, tals com que la potència necessària a cada llar augmenta cada any i que a l'Estat Espanyol cada vegada més s'aposta per les energies renovables -paral·lelament, a Catalunya només un 3% de l'energia és renovable-.

Cal destacar que les energies renovables i l'energia nuclear de fisió emeten quantitats de CO2 molt reduïdes.

En definitiva, aparentment el gas sembla una energia menys contaminant; però també cal tenir en compte que actualment l'electricitat s'obté en gran part de combustibles fòssils. 

Sant Jordi 2010

El passat 24 d'abril se celebrà el dia de Sant Jordi. Com cada any, en motiu de la diada, el Comitè Ambiental organitzà una fira d'intercanvi de llibres. Des de feia unes setmanes, qualsevol alumne podia portar els seus llibres a consergeria i intercanviar-los per vals, cada val es podria canviar per un llibre el dia de Sant Jordi.

La participació a la fira d'intercanvi fou considerable, es portaren uns 140 llibres i el dia de Sant Jordi l'enrenou fou constant. L'estoc de llibres estava comprès per obres de totes les matèries i autors, des de ficció fins a futbol. 

L'èxit de la fira fou rotund tot i que hi ha alguns aspectes millorables que tindrem en compte en fires posteriors. 

Donem les gràcies a professorat i a l'alumnat per fer possible l'intercanvi.

Els residus electrònics

Un dels grans problemes actuals al món, són les deixalles i la gran varietat de residus que es creen a diari. Desenes de milers de tones de residus s'acumulen continuament als abocadors de les grans ciutats. Cal destacar que hi ha una gran varietat de residus i un dels més problemàtics són els residus electrònics.

En els països en desenvolupament és on es preveu un major augment dels residus electrònics, el país amb l'increment més alt és la Índia, coneguda pels seus grans centres tecnològics, els segueixen la Xina i Sud-Àfrica. Aquest augment massiu dels residus es deu al recent increment en el consum de productes electrònics. Cal destacar que gran part dels països desenvolupats destinen molts dels seus residus més perillosos a països en vies de desenvolupament a canvi d'una suma insignificant en comparació amb el cost ambiental.

Cada any el problema augmenta i, com sempre, no es mostra cap canvi en l'actitud consumista de gran part del món. Les solucions a aquest problema passen per una restructuració en la politica de tractament de residus, s'haurien d'establir uns criteris bàsics que a nivell mundial, regulessin aquest problema.

Nous dossificadors

Aviat, els delegats verds de 1r i 2n ESO repartiran uns dosificadors d'aigua a la seva classe. A més de reduir molt considerablement el consum d'aigua (el consum es redueix aproximadament uns 4 litres/minut), els dosificadors permeten evitar esquitxos i gaudir d'un raig constant. Quan instal·lem un dosificador el que fem és canviar l'airejador comú que duen gairebé totes les aixetes per un airejador reductor. Adjuntem les instruccions per a instal·lar-los.

Logotip del comitè

El disseny de l'alumne del Comitè Narcís Boter pretén contenir en un mateix dibuix el logotip característic del centre (la Ç) i el concepte d'un món  globalitzat que progressa d'una manera molt agressiva fins al punt de deteriorar el seu entorn en el camí. Aquest disseny s'inclourà en les noves samarretes del comitè ambiental que en les pròximes setmanes es distribuiran entre els alumnes del comitè i, en un futur, es comercialitzaran.

Auditoria energètica: L'estalvi al centre

Des de l'adhesió del nostre IES al projecte Escoles Verdes de la Generalitat, el rendiment energètic del centre ha millorat i la despesa energètica ha descendit:

Pel que fa a l'edifici en general, trobem mesures energètiques com:

-La instal·lació de dobles vidres a les finestres.

-La instal·lació de dobles portes a les entrades i les sortides.

-La il·luminació natural complementària de les aules per part del passadís.

-La orientació de l’edifici amb façanes allargades d’est a oest amb distribució de la zona d’aules amb les finestres ubicades de forma que no provoquen enlluernament a la pissarra, orientades a la cara nord.

-Les plaques solars tèrmiques disposades per l'escalfament de les dutxes del gimnàs.

La il·luminació eficient de l'edifici s'aconsegueix gràcies a:

-La instal·lació de fluorescents a les aules dins de pantalles reflectores (que provoquen l'anomenat efecte mirall).

-Una il·luminació sectoritzada amb interruptors independents distribuïts per files de fluorescents paral·lels a les finestres i en front de la pissarra (aquest sistema es complementa amb l'etiquetatge de cada interruptor segons al sector de la classe que li correspon il·luminar).

-La distribució del tipus de fluorescents segons la funció dels espais: llum de baix consum (blanca de més intensitat per les aules corrents) i llums de baixa intensitat (grogues de menys intensitat per altres aules, despatxos...)

-Els ulls de llum dels passadissos amb bombetes de baix consum i amb interruptors que permeten donar diferents graus d'encesa.
-Làmpades exteriors de vapor de sodi de diferents intensitats amb interruptors també independents.

La optimització de la calefacció s'aconsegueix gràcies a:

-Un termòstat a les aules a 18ºC separat del termòstat passadissos a 16ºC.

-Radiadors sota les finestres.

-Les canonades que transporten l’aigua calenta de la caldera als radiadors estan convenientment aïllades.

-La instal·lació de plaques deflectores aïllants darrera els radiadors.

La mobilitat sostenible s'optimitza gràcies a:

-Disposar d’aparcaments per a bicicletes dins del recinte.

*Es destaca l’elevat nombre d’alumnes que es desplaça amb bicicleta a l’institut al llarg de tot el curs, tenint en compte el clima i els desnivells de Sant Hilari.

A nivell de gestió el centre du a terme les següents mesures:

-Control de l'obertura dels llums a l’hora d’entrada dels alumnes.

-Control del tancat del llums dels lavabos després de pati.

-Control obertura/tancat de la calefacció.

Els aspectes millorables consistirien en:

-Optimitzar la llum solar a les aules.

-Els alumnes consideren que fa fred, els radiadors estan tancats.

-Els llums sovint queden oberts, posar cartells recordatoris de tancar els llums en sortir.

-Regular millor la temperatura del bar, sovint hi fa massa calor. Posar termòstats que controlin individualment la temperatura d’algunes aules en que es percep sensació de fred o massa calor ubicades als extrems de l’edifici.

-Posar un interruptor central en les aules on hi hagi aparells informàtics i audiovisuals, per evitar que es quedi en stand-by cap aparell (especialment monitors, altaveus, televisions, impressores...)

-Quan s’hagi de repintar les aules que es faci amb color blanc o molt clar per augmentar la lluminositat de les aules.

-Disposar de més aparcaments de bicicleta a l’institut, especialment per la primavera i tardor que no es suficient amb l’actual.

-Control d’obertura de portes/finestres de les aules quan fa calor.

-Control de l'encesa dels fluorescents, no obrir-los si la llum que entra a l’aula ja és suficient.

Les tasques que el comitè té presents i/o desenvolupa actualment són:

-La revisió de plaques deflectores aïllants darrera els radiadors.

-La instal·lació termòmetres a les aules per a regular la temperatura de les classes.

-Realitzar un estudi sobre la despesa energètica de l’IES.

Dades:

-Calefacció
Nombre de radiadors: 73 funcionant

Factures:

Litres de gas-oil consumits any 2005      15.751 litres

Kg de CO2 que representa:                      40.953 Kg CO2

Litres de gas-oil consumits any 2006      16.195 litres

Kg de CO2 que representa:                      42.107 Kg CO2

Litres de gas-oil consumits any 2007      13.130 litres

Kg de CO2 que representa:                      34.138 Kg CO2
 

Font: Auditoria Energètica 2007.

Càlcul de la despesa de paper al centre

El passat dimecres, després d'acabar el recompte de la despesa de paper a l'IES, vam calcular la quantitat d'arbres  necessaris per a fabricar el paper utilitzat al centre durant un trimestre. Ho  vam portar a terme de la següent manera:

Una tona de paper equival a 2400 kg de fusta, que suposen la tala de 12 arbres adults d'uns 200 kg cadascun. Aquesta relació ens porta a concloure que per fabricar un quilogram de paper calen uns 2,4 kg de fusta. Per exemple un paquet de 500 folis de tamany DIN A4 pesa 2,5 kg i suposa uns 6 kg de fusta. Observem que la relació entre els quilograms de fusta necessaris i el de paper utilitzat és:

kg de fusta= kg de paper utilitzat*2,4

En el nostre cas, durant 3 mesos utilitzem 72 kg de paper, cosa que equival a 173 kg de fusta. Seguidament vam calcular la proporció entre els arbres i els kg de fusta i el resultat va ser que per fabricar el paper utilitzat ens va caler gairebé un arbre adult!