El Comitè Ambiental de l'IES Anton Busquets i Punset

Saps quanta aigua es necessita per elaborar una pizza?

2011-05-11T13:51:00.000+02:00

Un equip d’investigadors de la Universitat holandesa de Twente, dirigit per Arjen Hoekstra (creador del concepte empremta hídrica) i Maite Aldaia, ha publicat, a la revista Agricultural Systems, un estudi sobre el consum d’aigua necessari per obtenir tres dels ingredients emprats per a elaborar una pizza margarita (la farina, el tomàquet i el formatge). L’estudi va ser realitzat en base a una recepta publicada a la web de la BBC, on els ingredients són 300 g de farina de blat, llevat, 100 mL de salsa de tomàquet, alfàbrega, un gra d’all, 125 g de formatge mozzarella, oli i sal.

Fruit de l’anàlisi s’ha obtingut que per a l’elaboració d’una pizza margarita per a dues persones es necessiten de mitjana uns 1216 L d’aigua. A més, el grup també ha obtingut altres resultats, com per exemple que són necessaris 1000 L d’aigua per obtenir 1 L de llet, 3000 L d’aigua per 1 Kg d’arròs o 16000 L d’aigua per produir 1 Kg de carn de vedella.

Butlletí Selwa Núm. 11 - Maig 2011

Fòrum de la XESC

2011-04-10T14:32:00.001+02:00

Notícia publicada al Punt Diari del divendres 1 d’abril de 2011.

Trenta-nou centres de secundària catalans –majoritàriament gironins– i d’Andorra van participar ahir a Olot en el primer fòrum de la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat (Xesc). La trobada va servir perquè professors i alumnes d’aquests instituts intercanviessin experiències en el camp de la millora del medi ambient, tant en el funcionament del centre com en els seus municipis.

Estudiants de l’IES Busquets de Sant Hilari, per exemple, van exposar als seus col·legues com gestionen el bar del seu institut de manera sostenible, i educadors de l’IES La Garrotxa, d’Olot, van explicar el projecte d’estalvi en calefacció que volen aplicar al seu edifici mitjançant plaques solars.Entre educadors i alumnes, a la trobada d’ahir hi van assistir unes 170 persones. Junt amb les presentacions de les experiències, es va fer una taula rodona, es va organitzar un dinar al volcà Montsacopa i es van replantar uns quants arbres d’espècies autòctones en aquesta muntanya. En l’obertura del fòrum hi van intervenir l’alcalde, Lluís Sacrest, i el director del Departament de Territori i Sostenibilitat a Girona, Josep Cortadellas, entre altres.

Caminada guiada pels camps de l’Onyar a Riudellots de la Selva

2011-04-09T20:43:00.001+02:00

El proper dissabte 16 d’abril tindrà lloc una nova caminada del programa “Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva”. En aquesta ocasió, la caminada tindrà lloc a Riudellots de la Selva i ens permetrà conèixer l’Onyar, la seva plana al·luvial, etc., així com diferents itineraris que discorren per l’entorn del municipi, com són la Via Verda, la Via Augusta o el recentment inaugurat itinerari de salut.La caminada s’iniciarà a les 9:00h davant de l’església de Sant Esteve de Riudellots. Es tracta d’un itinerari d’uns 5 quilòmetres de longitud, de baixa dificultat i tothom hi és convidat. Consulteu aquí el Cartell de la sortida.

Cal portar aigua, esmorzar i calçat còmode.Us hi esperem!

Fòrum d'escoles verdes Olot

2011-04-06T13:58:00.001+02:00

El passat dijous trenta-u de març tres alumnes del Comitè Ambiental van assistir a una trobada d'escoles verdes a Olot. La trobada es dugué a terme a la plaça de toros de la localitat i tingué una assistència d'unes dos-centes persones de diversos centres. Les activitats començaren aproximadament a les onze del matí. Per començar l'alcalde d'Olot, la coordinadora del XESC i altres autoritats ens van rebre, tot convidant-nos a un esmorzar ecològic. Més tard, els assistents ens dividirem en grups segons el centre i exposarem una de les activitats més ecològiques del Comitè Ambiental; la gestió del bar. A més, recollirem molt bones idees i propostes d'altres centres. D'aquesta manera tots plegats contribuim a una millora dels comitès d'arreu.

Més tard pujarem al volcà Montsacopa i dinarem. A més, a la tarda cooperarem per plantar cinc arbres d'una espècie autòctona molt resistent.

La valoració del Fòrum és molt positiva, aprenguerem nous models de gestió tots passant-nos-ho bé.

Galeria d'imatges del Fòrum

Fòrum d'escoles verdes 2011

2011-03-30T20:03:00.000+02:00

Després de treballar molt, ja tenim la presentació en PowerPoint llesta pel fòrum. Desitjem molta sort als representants del comitè. Esperem que vaig molt bé!
Afegim l'enllaç per descarregar-se la presentació:
Presentació pel fòrum

Fòrum d'escoles verdes 2011

2011-03-16T14:02:00.000+01:00

El proper dijous 31 de març tres alumnes del Comitè Ambiental assistiran al Fòrum d'Escoles Verdes a Olot acompanyats per la coordinadora de comitè. Durant l'estada presentarem les principals activitats que duu a terme el comitè; des del model de gestió del bar fins al programa de reciclatge de llibres. En aquests moments preparem la trobada i en tenim moltes ganes.

Obsolescència programada

2011-02-23T13:46:00.000+01:00

La caducitat programada va començar durant els anys 20 amb l’objectiu de no parar el creixement econòmic, es creia que com més aviat caduquessin els productes més se’n haurien de comprar. L’exemple que més es fa servir durant el documental són les bombetes. En un principi aquestes podien durar fins a 10,000 hores, (fins i tot hi ha el cas d’una bombeta que té més d’un segle de vida) finalment van fixar que les bombetes no podien tindre més de 1.500 hores de vida útil en el cas que algun fabricant en produís que sobrepassessin el límit seria castigat amb una multa.

Es va intentar portar la contrària a aquest moviment amb alguns productes, un d’ells van ser les mitges es van fer unes mitges que duraven molt, estaven fetes d’un teixit que era molt difícil de trencar-se o gastar-se i quan aquestes es van posar en venda en un principi van tenir molt d’èxit, però finalment van tindre que fer mitges amb fibres més fràgils perquè, com que no es trencaven, les dones no se’n compraven més.

La caducitat programada no s’aplica a tots els productes, ja que també es va dir que es podia seduir el client i que ja no comprés per necessitat sinó per gust, a partir d’aquest moment la gent deixa d’utilitzar els productes abans que es facin malbé. Se’ns va crear la necessitat de comprar, llençar i comprar.

Tot i així aquest moviment segueix afectant a la societat actualment n’és un exemple la impressora, dins la impressora hi ha una esponja que fa que l’aparell s’espatlli quan porta una sèrie de fulls impresos, i així els fabricants puguin aconsellar-te comprar-te’n una de nova.

Personalment crec que la caducitat programada pot provocar un creixement econòmic mínim perquè actualment la economia es mou gràcies a la seducció que ofereixen diferents productes.

El món econòmic pot estar creixent mínimament, però la caducitat de certs productes té com a conseqüència que el món científic estigui retrocedint perquè fa que hi hagi màquines menys potents i més contaminants.

Però ningú es pregunta: On va a parar tot el que llencem que ja no fem servir?

El vídeo ens mostra imatges realment impactants, ens explica que abans on hi havia un riu preciós, actualment hi ha un dels abocadors principals del món de residus que els països desenvolupats ja no fem servir. Quina culpa tenen ells? Què fan, perquè els hi llencem les nostres escombraries i destruïm les seves terres?

Potser els països desenvolupats no estem destruïts físicament, però si evolutivament. No hem avançat un pas, n’hem retrocedit tants que no es poden ni comptar.

Reparar abans de llençar

2011-01-26T14:48:00.000+01:00

Mitges que es trenquen, bateries sense recanvi i bombetes que s’apaguen abans d’hora són l’ADN de la nostra societat de consum

Compra, compra, que s’espatlla!

A. BRULLET / M. BAUSELLS

En un poble de Califòrnia hi ha una bombeta que fa 109 anys que funciona. Dues de les webcams que la filmen durant tot el dia han tingut una vida més curta. És una resistent discreta a l’anomenada obsolescència programada, un dels mecanismes que fan funcionar la nostra societat de consum. Dit amb aquestes paraules sona estrany, però amb exemples s’entén millor. Si les mitges us duren molt poc és perquè estan pensades perquè així sigui. Si es fessin tan resistents com permet la ciència, en compraríem menys. Però això acabaria amb el nostre sistema, segons els defensors de l’obsolescència programada.

Amb els anys, però, ha crescut la consciència que vivim en un món de recursos finits. Aquests recursos no ens permeten produir una cosa per consumir-la ràpidament, llençar-la i tornar-la a produir. Aquests són els arguments dels contraris a l’obsolescència. I aquest debat és el que recull la realitzadora Cosima Dannoritzer en el documental Comprar, llençar, comprar.

Va començar amb una bombeta

La primera víctima de l’obsolescència va ser una bombeta. L’any 1924, un grup d’empresaris del gremi es van reunir a Ginebra, on van crear un càrtel per repartir-se el mercat. Un dels seus objectius també va ser que les bombetes, que duraven 2.500 hores, en duressin només 1.000, amb multes per als que no ho complien incloses. Als anys quaranta ja ho havien aconseguit. Passats els anys, però, el nét del propietari de la Philips, un dels integrants d’aquest càrtel, ha desafiat la idea i ha creat una bombeta LED que dura 25 anys.

Als anys cinquanta, el concepte va renéixer, però amb una base diferent: convèncer els consumidors que el que tenen no és prou bo i que ho han de canviar, encara que no s’espatlli. Mantenir-los insatisfets. Brook Stevens, dissenyador industrial i apòstol d’aquesta tendència als anys 50, deia que calia canviar l’enfocament europeu segons el qual tot estava pensat perquè durés tota la vida: “En canvi, l’enfocament a Amèrica és fer que el consumidor estigui descontent amb el que té, que ho tregui al mercat de segona mà i que compri un producte més nou”.

Una altra opció, en el cas dels productes tecnològics, és que es quedin enrere perquè són incompatibles amb els nous programes. O perquè no ens donen cap altra opció, com en el cas d’Apple que, fins que no els van demandar, no oferien un servei de substitució de les bateries.

Una alternativa

L’obsolescència no ha desaparegut. La mentalitat, però, ha canviat molt des que, després del crac del 1929, l’agent immobiliari Bernard London va voler fer de l’obsolescència programada una obligació, donant a tots els productes una data de caducitat obligatòria. Creia que amb aquest mesura se solucionaria la crisi.

La consciència de continuar gastant de manera indiscriminada uns recursos finits és insostenible. “L’any 1986 tots els recursos que gastàvem els recuperàvem. L’any 2009, el 23 de setembre ja ho havíem gastat tot”, diu Arcadi Oliveres. Cada europeu va generar 525 tones de residus l’any 2008. Oliveras és partidari d’una de les alternatives més radicals: el decreixement. Ghandi ja deia que “aquest món sempre serà prou gran per satisfer les necessitats de tots, però sempre serà massa petit per satisfer l’avidesa d’alguns”. Oliveras explica: “Cal que els productes s’espatllin per produir més i que alguns, els directius de les empreses, tinguin més beneficis. Estem abusant dels recursos però no satisfem millor les necessitats humanes”, diu Oliveras.

Produir, però amb consciència

El decreixement representa una esmena a la totalitat del sistema, però hi ha altres opcions menys radicals. Per exemple, produir amb més consciència.

Una de les tendències és el que s’anomena cradle to cradle, que vol dir del bressol al bressol. Javier Peña, cap d’estudis del grau en disseny industrial de l’escola Elisava, n’és partidari. Explica que és una tendència que consisteix a produir utilizant les escombraries com a matèria primera i reintroduir-les en el cicle. Explica que aquesta tendència va ser creada pel químic Michael Braungart i l’arquitecte William MacDonough, assessor d’Obama.

Peña defensa alternatives com aquesta però troba a faltar més obligatorietat. És escèptic amb la implicació dels polítics i amb la llei d’economia sostenible.

El drapaire

Una altra opció per lluitar contra l’obsolescència és no llençar immediatament el que s’espatlla, sinó intentar arreglar-ho, tal com han fet els drapaires tota la vida.

L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa la iniciativa Reparat millor que nou. Albert Torras, cap de la secció de prevenció de residus de l’entitat de Medi Ambient, explica que és una iniciativa per “intentar canviar la cultura d’usar i llençar i produir menys residus”. A Barcelona, cada persona genera 1,54 quilos de residus al dia. El projecte va començar al maig del 2009 quan, després de tres anys d’intentar promoure els reparadors professionals, la gent es queixava que era massa car. Per això van optar per ensenyar a fer reparacions a casa.

La Conxita Solé ha reparat mobles tota la vida i diu que no ha notat un canvi. “És impossible conscienciar la gent que val més gastar-se el mateix reparant un moble vell que comprar-se una cadira nova a l’Ikea, perquè això demana temps i la gent vol resultats imminents”, diu.

Pilar Chiva, responsable de l’àrea de prevenció de l’Agència Catalana de Residus, recorda que “no ens podem permetre la cultura d’usar i llençar”. La reutilització s’estava perdent en sectors com l’electrònic, en què els fabricants hi posaven traves, tot i que Pilar Chivas diu que podrien promoure-ho si volguessin. Al començament, alguns fabricants van donar suport a iniciatives com, per exemple, la reinserció d’ordinadors. També podrien optar per dissenyar els productes perquè es puguin reparar. “I cada vegada se’ls pressiona més en aquest sentit”, subratlla.

Diari ARA. 23/01/2011

2011 Any Internacional dels Boscos

2011-01-26T13:57:00.001+01:00

Després de la celebració en 2010 de l'Any Internacional de la Biodiversitat, 2011 torna a plantejar-se com un any clau pel Medi Ambient, ja que l'assemblea general de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) ha declarat 2011 Any Internacional dels Boscos.

Pekka Patosaari, director del Fòrum sobre la Secretaria de Boscos de les Nacions Unides, ha argumentat que la celebració serà un al·licient per mobilitzar a la comunitat mundial per tal d'unir la faena de les organitzacions internacionals i als grups principals del sector.

Els boscos es constituixen en els espais més importants de la biosfera de la Terra. El bosc és una àrea en la que existix una alta densitat d'arbres i funcionen com a hàbitat d'animals, modulen el flux hidrològics i són conservadors del sòl. Conservar un bosc significa protegir la seua flora i fauna i la seua aportació a la biodiversitat. Els boscos, a més, fixen el diòxid de carboni mitigant l'efecte hivernacle i ajuden a lluitar contra el canvi climàtic.

Fundació Limne.

Comprar, llençar, comprar.

2011-01-19T14:00:00.001+01:00

Existeix una bombeta que dura per sempre? Com es pot fer servir un xip per “matar” un producte? Com s’ho van fer dos artistes de Nova York per iniciar una revolta que va aconseguir allargar la vida de tres milions d’iPods? I què té tot això a veure amb l’Obsolescència Programada?

L’Obsolescència Programada és l’escurçament deliberat de la vida d’un producte per incrementar-ne el consum. L’any 1928 una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: “Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis.” I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament.

Basant-se en una acurada recerca de més de tres anys, i utilitzant imatges d’arxiu molt poc conegudes, COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR relata la fascinant història de l’Obsolescència Programada des dels seus orígens cap a 1920 (quan es va formar un càrtel per limitar la vida útil de les bombetes elèctriques) fins a casos actuals que afecten a productes electrònics de darrera generació (iPods, impressores...) passant per la misteriosa desaparició de les mitges de niló a prova de carreres.

Us facilitem l'enllaç per visualitzar el documental; Comprar, llençar, comprar.

La imaginació; un gran invent!

2011-01-19T13:50:00.002+01:00

Són les petites idees les que poden ajudar a fer un pas més per salvar el món de la contaminació ambiental. Mireu quina idea més pràctica per guardar el menjar; d’aquesta manera pots donar utilitat el que podries haver llençat.

1r pas: Talla la part superior de l’ampolla.

2n pas: Passa la bossa de plàstic per dins de la part superior tallada.

3r pas: Es tanca el tap per tal que quedi hermètic.

4t pas: Llença la part restant de l’ampolla al contendir groc, no te’n oblidis sempre s’ha de reciclar correctament !

Bebe- Ska de la Tierra

2010-11-24T13:48:00.001+01:00

Aquí teniu la cançó Ska de la Tierra de Bebe. Us en facilitem el link del videoclip al Youtube:

Bebe - Ska de la Tierra

La tierra tiene fiebre necesita medicina
Y poquito de amor que le cure la penita que tiene.
Aah-aah
La tierra tiene fiebre necesita medicina
Y poquito de amor que le cure la penita que tiene.
Aah-aah
La tierra tiene fiebre
Tiembla, llora, se duele del dolor más doloroso
Y es que piensa que ya no la quieren.
La tierra tiene fiebre
Tiembla, llora, se duele del dolor más doloroso
Y es que piensa que ya no la quieren.
Y es que no hay respeto por el aire limpio
Y es que no hay respeto por los pajarillos
Y es que no hay respeto por la tierra que pisamos
Y es que no hay respeto ni por los hermanos
Y es que no hay respeto por los que están sin tierra
Y es que no hay respeto y cerramos las fronteras
Y es que no hay respeto por los niños chiquininos
Y es que no hay respeto por las madres que buscan a sus hijos.
La tierra tiene fiebre necesita medicina
Y poquito de amor que le cure la penita que tiene.
Aah-aah
La tierra tiene fiebre necesita medicina
Y poquito de amor que le cure la penita que tiene.
Aah-aah
La tierra tiene fiebre
Tiembla, llora, se duele del dolor más doloroso
Y es que piensa que ya no la quieren.
La tierra tiene fiebre
Tiembla, llora, se duele del dolor más doloroso
Y es que piensa q ya no la quieren.
Y es que no hay respeto y se mueren de hambre
Y es que no hay respeto y se ahoga el aire
Y es que no hay respeto y yo y lloran mas madres
Y es que no hay respeto y se mueren de pena los mares
Y es que no hay respeto por las cosas de los pueblos
Y es que no hay respeto desde los gobiernos
Y es que no hay respeto por los coches mininos
Y es que no hay respeto y el mundo se prendió...
La tierra tiene fiebre necesita medicina
Y poquito de amor que le cure la penita que tiene.
Aah-aah
La tierra tiene fiebre necesita medicina
Y poquito de amor que le cure la penita que tiene.
Aah-aah
La tierra tiene fiebre
La tierra tiene fiebre
La tierra tiene fiebre
La tierra tiene fiebre
La tierra tiene fiebre necesita medicina
Y poquito de amor q le cure la penita q tiene.
Aah-aah
Y es que no hay respeto por el aire limpio
Y es que no hay respeto por los pajarillos
Y es que no hay respeto por la tierra q pisamos
Y es que no hay respeto ni por los hermanos
Y es que no hay respeto por las cosas de los pueblos
Y es que no hay respeto desde los gobiernos
Y es que no hay respeto por los coches mininos
Y es que no hay respeto y el mundo se prendió...

Macaco - Mama Tierra

2010-11-17T14:02:00.002+01:00

Aquí teniu la cançó Mama Tierra de Macaco. Us en facilitem el link del videoclip al Youtube:

http://www.youtube.com/watch?v=RE20uuhnOd4

Que dificil cantarle a tierra madre,

que nos aguanta y nos vio crecer,

y a los padres de tus padres

y a tus hijos los que vendrán despues,

si la miras como a tu mama

quizas nos cambie la mirada,

y actuemos como el que defiende a los tuyos

y a los que vienen con el,

la raiz en mis pies yo sentí,

levante la mano y ví,

que todo va unido, que todo es un ciclo,

la tierra, el cielo y de nuevo aqui,

como el agua del mar a las nubes va,

llueve el agua y vuelta a empezar,oye i yee

Grite ,grite...o no lo ves??

va muriendo lentamente,mama tierra...mother earth...

(bis)

No se trata de romper ventanas,

ni farolas ni de cara,

mejor romper conciencias..equivocadas..oye..

nadie nos enseñó ni a ti ni a mi,

nadie nos explicó ni a ti ni a mí,

mejor aprender, que corra la voz y quizás conseguir..

(bbrbojer... bombeando tierra madre dice....

tr trr bombeando tierra madre te dice...basta!

trtrt bombeando trtrt bombeando

tierra madre escuche...

trtrt bombeando tierra madre dice...ponte en pie

trttr bombeando ...mirame ihee)

Grite,grite...o no lo ve?? (no no no no lo ve...)

va muriendo lentamente, mama tierra...mother earth...

(bis x4)

Oh mama reclama,

se le apaga la llama,

y esto no es de hoy

de tiempos de atras oihoy..

decre decadas degradando

Ya mama reclama,

se le apaga la llama,

se la venden hoy,

de lo que fue a lo que soy,

se tre magnifican sus latidos uhoy..

llaman llaman..

mama tierra llaman..

ya que las manejan sin plan

demasiadas cavan

otras se caen luego frutos no dan

llaman llaman..

mama tierra llaman...

oidos sordos les hace el "man",

miradas se tapan,

contaminan hasta que eliminan

Grite,grite..o no lo ves???

va muriendo lentamente, mama tierra... mother earth

(bis x4)

Inici curs 2010-2011

2010-11-17T13:56:00.001+01:00

Ja fa uns dies que hem començat aquest nou curs del comitè ambiental, encara que no hem tingut temps de renovar el nostre bloc, ja hem renovat l'estil, amb el nou banner.

La participació d'aquest curs s'ha incrementat. I tenim un munt de noves idees, per exemple: el projecte d'etiquetatge de les plantes medicinals que hi ha al pati i també la reducció de papers al pati.

El dia 28 d'octubre es va dur a terme una trobada dels diferents comitès ambientals de la Selva, que va ser una activitat molt productiva tan a nivell d'adquisició de noves idees com a nivell social, ja que vam fer molts amics amb intressos mediambientals comuns.

Les armes nuclears

2010-08-09T16:39:00.012+02:00

Avui es commemora el 65è aniversari del llançament, per part dels Estats Units, de la segona i última bomba nuclear utilitzada contra civils. Aquest acció posà fi a la Segona Guerra Mundial, però; està justificada la mort de desenes de milers de civils innocents per posar fi a un conflicte?

La majoria de la població, ignora que en menys de mitja hora, una guerra nuclear podria acabar amb la civilització i, fins i tot, amb la humanitat. És cert, que els arsenals nuclears mundials s'han reduït substancialment des de la fi de la Guerra Freda. Tractats com els SALT i els famosos START han afirmat la voluntat política per posar fi a aquestes armes. Però, tot i així, 23.000 armes nuclears, repartides principalment entre els Estats Units i Rússia, continuen actives. Hem de reclamar i aconseguir l'eliminació total d'aquestes armes, sinó, estem condemnats.

Adjunto el link d'un fragment del documental Cosmos (Carl Sagan) que tracta del tema: http://www.youtube.com/watch?v=BDDSS6_5vgM

Electricitat o gas?

2010-04-28T21:11:00.003+02:00

Sovint, aquesta pregunta no té una resposta clara. En aquest article intentarem ser clars i respondre-la.

Primerament, comparem l'emissió de CO2 de cada tipus d'energia:

-Gas: Es generen 0,204 Kg de CO2.

-Electricitat: A l'Estat Espanyol, 0,233 Kg de CO2.

Concluiriem que el gas és més eficient, però per a valorar-ho correctament s'han de tenir en compte altres aspectes, tals com que la potència necessària a cada llar augmenta cada any i que a l'Estat Espanyol cada vegada més s'aposta per les energies renovables -paral·lelament, a Catalunya només un 3% de l'energia és renovable-.

Cal destacar que les energies renovables i l'energia nuclear de fisió emeten quantitats de CO2 molt reduïdes.

En definitiva, aparentment el gas sembla una energia menys contaminant; però també cal tenir en compte que actualment l'electricitat s'obté en gran part de combustibles fòssils.

Sant Jordi 2010

2010-04-28T14:12:00.002+02:00

El passat 24 d'abril se celebrà el dia de Sant Jordi. Com cada any, en motiu de la diada, el Comitè Ambiental organitzà una fira d'intercanvi de llibres. Des de feia unes setmanes, qualsevol alumne podia portar els seus llibres a consergeria i intercanviar-los per vals, cada val es podria canviar per un llibre el dia de Sant Jordi.

La participació a la fira d'intercanvi fou considerable, es portaren uns 140 llibres i el dia de Sant Jordi l'enrenou fou constant. L'estoc de llibres estava comprès per obres de totes les matèries i autors, des de ficció fins a futbol.

L'èxit de la fira fou rotund tot i que hi ha alguns aspectes millorables que tindrem en compte en fires posteriors.

Donem les gràcies a professorat i a l'alumnat per fer possible l'intercanvi.

Els residus electrònics

2010-04-21T13:56:00.007+02:00

Un dels grans problemes actuals al món, són les deixalles i la gran varietat de residus que es creen a diari. Desenes de milers de tones de residus s'acumulen continuament als abocadors de les grans ciutats. Cal destacar que hi ha una gran varietat de residus i un dels més problemàtics són els residus electrònics.

En els països en desenvolupament és on es preveu un major augment dels residus electrònics, el país amb l'increment més alt és la Índia, coneguda pels seus grans centres tecnològics, els segueixen la Xina i Sud-Àfrica. Aquest augment massiu dels residus es deu al recent increment en el consum de productes electrònics. Cal destacar que gran part dels països desenvolupats destinen molts dels seus residus més perillosos a països en vies de desenvolupament a canvi d'una suma insignificant en comparació amb el cost ambiental.

Cada any el problema augmenta i, com sempre, no es mostra cap canvi en l'actitud consumista de gran part del món. Les solucions a aquest problema passen per una restructuració en la politica de tractament de residus, s'haurien d'establir uns criteris bàsics que a nivell mundial, regulessin aquest problema.

Nous dossificadors

2010-03-04T20:17:00.011+01:00

Aviat, els delegats verds de 1r i 2n ESO repartiran uns dosificadors d'aigua a la seva classe. A més de reduir molt considerablement el consum d'aigua (el consum es redueix aproximadament uns 4 litres/minut), els dosificadors permeten evitar esquitxos i gaudir d'un raig constant. Quan instal·lem un dosificador el que fem és canviar l'airejador comú que duen gairebé totes les aixetes per un airejador reductor. Adjuntem les instruccions per a instal·lar-los.

Logotip del comitè

2010-02-15T18:51:00.006+01:00

El disseny de l'alumne del Comitè Narcís Boter pretén contenir en un mateix dibuix el logotip característic del centre (la Ç) i el concepte d'un món globalitzat que progressa d'una manera molt agressiva fins al punt de deteriorar el seu entorn en el camí. Aquest disseny s'inclourà en les noves samarretes del comitè ambiental que en les pròximes setmanes es distribuiran entre els alumnes del comitè i, en un futur, es comercialitzaran.

Auditoria energètica: L'estalvi al centre

2010-02-11T21:36:00.009+01:00

Des de l'adhesió del nostre IES al projecte Escoles Verdes de la Generalitat, el rendiment energètic del centre ha millorat i la despesa energètica ha descendit:

Pel que fa a l'edifici en general, trobem mesures energètiques com:

-La instal·lació de dobles vidres a les finestres.

-La instal·lació de dobles portes a les entrades i les sortides.

-La il·luminació natural complementària de les aules per part del passadís.

-La orientació de l’edifici amb façanes allargades d’est a oest amb distribució de la zona d’aules amb les finestres ubicades de forma que no provoquen enlluernament a la pissarra, orientades a la cara nord.

-Les plaques solars tèrmiques disposades per l'escalfament de les dutxes del gimnàs.

La il·luminació eficient de l'edifici s'aconsegueix gràcies a:

-La instal·lació de fluorescents a les aules dins de pantalles reflectores (que provoquen l'anomenat efecte mirall).

-Una il·luminació sectoritzada amb interruptors independents distribuïts per files de fluorescents paral·lels a les finestres i en front de la pissarra (aquest sistema es complementa amb l'etiquetatge de cada interruptor segons al sector de la classe que li correspon il·luminar).

-La distribució del tipus de fluorescents segons la funció dels espais: llum de baix consum (blanca de més intensitat per les aules corrents) i llums de baixa intensitat (grogues de menys intensitat per altres aules, despatxos...)

-Els ulls de llum dels passadissos amb bombetes de baix consum i amb interruptors que permeten donar diferents graus d'encesa.
-Làmpades exteriors de vapor de sodi de diferents intensitats amb interruptors també independents.

La optimització de la calefacció s'aconsegueix gràcies a:

-Un termòstat a les aules a 18ºC separat del termòstat passadissos a 16ºC.

-Radiadors sota les finestres.

-Les canonades que transporten l’aigua calenta de la caldera als radiadors estan convenientment aïllades.

-La instal·lació de plaques deflectores aïllants darrera els radiadors.

La mobilitat sostenible s'optimitza gràcies a:

-Disposar d’aparcaments per a bicicletes dins del recinte.

*Es destaca l’elevat nombre d’alumnes que es desplaça amb bicicleta a l’institut al llarg de tot el curs, tenint en compte el clima i els desnivells de Sant Hilari.

A nivell de gestió el centre du a terme les següents mesures:

-Control de l'obertura dels llums a l’hora d’entrada dels alumnes.

-Control del tancat del llums dels lavabos després de pati.

-Control obertura/tancat de la calefacció.

Els aspectes millorables consistirien en:

-Optimitzar la llum solar a les aules.

-Els alumnes consideren que fa fred, els radiadors estan tancats.

-Els llums sovint queden oberts, posar cartells recordatoris de tancar els llums en sortir.

-Regular millor la temperatura del bar, sovint hi fa massa calor. Posar termòstats que controlin individualment la temperatura d’algunes aules en que es percep sensació de fred o massa calor ubicades als extrems de l’edifici.

-Posar un interruptor central en les aules on hi hagi aparells informàtics i audiovisuals, per evitar que es quedi en stand-by cap aparell (especialment monitors, altaveus, televisions, impressores...)

-Quan s’hagi de repintar les aules que es faci amb color blanc o molt clar per augmentar la lluminositat de les aules.

-Disposar de més aparcaments de bicicleta a l’institut, especialment per la primavera i tardor que no es suficient amb l’actual.

-Control d’obertura de portes/finestres de les aules quan fa calor.

-Control de l'encesa dels fluorescents, no obrir-los si la llum que entra a l’aula ja és suficient.

Les tasques que el comitè té presents i/o desenvolupa actualment són:

-La revisió de plaques deflectores aïllants darrera els radiadors.

-La instal·lació termòmetres a les aules per a regular la temperatura de les classes.

-Realitzar un estudi sobre la despesa energètica de l’IES.

Dades:

-Calefacció
Nombre de radiadors: 73 funcionant

Factures:

Litres de gas-oil consumits any 2005 15.751 litres

Kg de CO2 que representa: 40.953 Kg CO2

Litres de gas-oil consumits any 2006 16.195 litres

Kg de CO2 que representa: 42.107 Kg CO2

Litres de gas-oil consumits any 2007 13.130 litres

Kg de CO2 que representa: 34.138 Kg CO2

Font: Auditoria Energètica 2007.

Càlcul de la despesa de paper al centre

2010-02-10T14:25:00.008+01:00

El passat dimecres, després d'acabar el recompte de la despesa de paper a l'IES, vam calcular la quantitat d'arbres necessaris per a fabricar el paper utilitzat al centre durant un trimestre. Ho vam portar a terme de la següent manera:

Una tona de paper equival a 2400 kg de fusta, que suposen la tala de 12 arbres adults d'uns 200 kg cadascun. Aquesta relació ens porta a concloure que per fabricar un quilogram de paper calen uns 2,4 kg de fusta. Per exemple un paquet de 500 folis de tamany DIN A4 pesa 2,5 kg i suposa uns 6 kg de fusta. Observem que la relació entre els quilograms de fusta necessaris i el de paper utilitzat és:

kg de fusta= kg de paper utilitzat*2,4

En el nostre cas, durant 3 mesos utilitzem 72 kg de paper, cosa que equival a 173 kg de fusta. Seguidament vam calcular la proporció entre els arbres i els kg de fusta i el resultat va ser que per fabricar el paper utilitzat ens va caler gairebé un arbre adult!

Suggerències pel Comitè Ambiental

2010-01-20T13:53:00.010+01:00

Des del Comitè Ambiental, demanem als visitants del bloc que si se'ls acudeix alguna nova proposta o idea ens la facin saber a través de qualsevol membre del comitè o mitjançant la nostra adreça de correu electrònic: comiteambientalshs@gmail.com

Eines i recursos per incorporar a les aules la temàtica del canvi climàtic

2009-11-27T16:37:00.007+01:00

El passat 17 de novembre tingué lloc a Girona una reunió informativa sobre mètodes de difusió del canvi climàtic a les aules. Es presentaren quatre portals web amb recursos lúdics sobre aquesta temàtica per a alumnes des de primària fins a batxillerat, els recursos consistien en diferents jocs online complementats amb dades i gràfics sobre la temàtica del canvi climàtic, estan disponibles a:

-UNESCOCAT

-Acció natura

-Bicicleta Club de Catalunya, BACC

-Fundació Ersília

Per a més informació: Document PDF on figura l'ordre del dia de la reunió

II Fòrum d'escoles verdes.

2009-11-11T19:50:00.005+01:00

El passat divendres 30 d'octubre tingué lloc una trobada a Arbúcies amb els alumnes dels IES Verds de Santa Coloma de Farners, Vidreres i Sant Hilari Sacalm. L'objectiu de la trobada era compartir idees pel que fa al funcionament del comitè ambiental. Prèviament al fòrum en cada institut es formaren diferents grups de treball segons el tipus d'intervenció que farien a la trobada:

-Comunicació (el que fem per difondre la nostra tasca).

-Activitats del comitè per obtenir ingressos.

-Activitats ambientals (projecte Patinet, compost...).

A l'IES Montsoriu els alumnes dels diferents instituts es dividiren en grups segons el tema que tractarien, l'explicació hauria de durar uns deu minuts. En acabar aquesta part, el centre ens oferí un esmorzar gratuït en motiu del dia de la castanyada. Finalment es realitzà una sortida a l'entorn on dinàrem i poguérem fer amistats amb altres alumnes.

Seguidament es dugué a terme el relleu del fòrum: la portaveu de l'IES Montsoriu entregà al del nostre centre un quadern de viatge que fou estrenat durant una sortida fa tres anys a les Planes de Son (Vall d'Aran), el quadern simbolitza aquestes trobades i el guardarem fins la pròxima trobada que tindrà lloc al nostre IES l'any que ve. A les quatre de la tarda tornàrem cap a Sant Hilari.

Dia Internacional contra el Canvi Climàtic

2009-10-27T21:57:00.022+01:00

El passat 24 d'octubre en més de 180 països es dugueren a terme manifestacions contra el canvi climàtic. El dia en qüestió s'ha denominat també com el dia 350, degut a que aquesta és la concentració per milió de diòxid de carboni a l'atmosfera que la comunitat científica estima con a adequada. L'actual nivell d'aquest gas és de 390 parts per milió (ppm) i la quantitat d'emissions de gasos d'efecte hivernacle és inacceptable, fins i tot una reduïda part de la comunitat científica creu que cessant immediatament i en la totalitat les emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera les conseqüències serien irreversibles. L'actual nivell de consum en qualsevol aspecte és insostenible, les conseqüències d'un canvi climàtic tant sever com el que ens espera són esfereïdores i de moment no s'observen canvis importants en les polítiques dels dirigents mundials.

Reutilització de llibres

2009-10-20T21:19:00.002+02:00

Des del curs 2007-2008 el centre acull al programa de reutilització de llibres de text, les famílies que s'hi uneixen hauran de conservar el llibres en les condicions òptimes per al curs següent, com és lògic, a canvi el preu dels llibres que adquireix es veurà reduït considerablement. Gairebé tots els alumnes formen part del programa de reutilització i gran part dels llibres prestats tornen en bon estat, els llibres de lectura obligatòria també formen part del programa.

El bar de l'IES

2009-10-20T19:57:00.027+02:00

Al 2004 es creà un servei de bar gestionat pels alumnes de batxillerat. Des dels inicis l'objectiu clau d'aquesta iniciativa era l'educació alimentària dels alumnes del centre, també es pretenia reduir a zero el consum d'alumini per a embolcallar entrepans, utilitzar la carmanyola per a dur l'esmorzar i involucrar els alumnes en el manteniment i neteja de les dependències de l'IES.

Inicialment el bar ja disponia d'un sistema de recollida selectiva de residus, però per tal de fomentar els bons hàbits s'han dut a terme noves iniciatives tals com l'increment del preu dels productes envasats en 10 cèntims (que són retornats en tornar l’envàs), fomentar el consum de fruita venent-la a 10 cèntims la peça, donar 10 cèntims d'euro per a cada embolcall retornat...

Mensualment el comitè ambiental i el cap d'estudis fan un seguiment del servei de bar.

Per a més informació féu clic a l'enllaç: Presentació en Power Point del bar.

Elecció de delegats ambientals

2009-10-06T20:14:00.006+02:00

Durant aquest setmana membres del comitè ambiental donaran a conèixer el comitè i la figura del delegat ambiental. Aquest últim consisteix en un delegat la funció del qual és divulgar a la seva classe els projectes que duu a terme el comitè. El delegat ambiental haurà de formar part del comitè. Esperem que s'animi molta gent a apuntar-s'hi i donem un vot de confiança als alumnes de primer els quals segur que poden aportar idees molt interessants del CEIP Guilleries.

Paper de plata, què fem?

2009-10-06T20:03:00.007+02:00

Des dels inics del comitè l'eliminació del paper d'alumini a l'IES ha estat una de les qüestions més importants. Fa 2 anys que es reparteixen carmanyoles als alumnes, s'ha incrementat el nombre de papereres al pati, hem dut a terme petites campanyes informatives..., però el problema continua sent-hi i no podem tolerar que s'abandoni l'ús de les carmanyoles pel del paper d'alumini tant difícil de reciclar. Així que en la propera reunió del dimecres dia sis intentarem arribar a un consens per tal de solucionar aquest greu problema.

Compost a l'IES

2009-10-06T19:52:00.003+02:00

El curs passat s'adquirí un compostador prefabricat per a reduir la quantitat de brossa vegetal del pati i produir-ne compost. Produir un bon compost requereix un control permanent de la descomposició de les fulles i una regulació molt exhaustiva dels residus orgànics que si aboquen, per això l'any passat el resultat no fou l'esperat. Aquest curs pretenem tornar a abordar el tema i hem començat recollint les fulles del pati.

Es reemprèn el projecte PatiNet

2009-09-24T22:14:00.013+02:00

Durant el curs 2007-2008 es començà el projecte PatiNet i el centre distribuí carmanyoles a l'alumnat per evitar l'ús innecessari d'embolcalls i sobretot el de paper d'alumini, el curs anterior s'instal·laren papereres grogues per tal de seleccionar els envasos. Aquest any des del comitè ambiental hem començat fent una valoració de l'estat del pati respecte cursos anteriors; el seu estat ha millorat, però encara s'hi poden veure deixalles variades.

Benvinguts

2009-09-23T15:27:00.016+02:00

En aquest bloc pretenem informar dels projectes que portem a terme el comitè ambiental d'aquest institut i així sensibilitzar a més gent sobre la importància de preservar el medi ambient.

El comitè ambiental de l'IES Anton Busquets i Punset

Enguany l’IES Anton Busquets i Punset reprèn un curs més la iniciativa del Comitè Ambiental, activitat que també segueix un dels altres centres educatius del poble, el CEIP Guilleries. Aquesta activitat, totalment voluntària per als alumnes que hi participen, consisteix en la sensibilització respecte la natura i en idear i dur a terme noves iniciatives per tal de millorar tot el que fa referència al medi ambient respecte l’institut.

Aquestes activitats es basen en dos objectius bàsics: la sensibilització dels alumnes envers la natura i el fet que ells mateixos col·laborin en la tasca de mantenir un pati net. Això significaria, per exemple, promoure l’ús de carmanyoles enlloc del paper d’alumini per a portar l’entrepà, classificar la brossa... Pel que fa a la sensibilització ens referim per exemple, a conscienciar sobre l’ús de les papereres i evitar llençar deixalles al terra.

Per tant, el Comitè Ambiental és una associació mediambiental per un bé comú de l’institut. Però, és clar, aquesta tasca comuna no ha de tenir a veure únicament amb els alumnes que s’hi vulguin apuntar. Així, a cada classe s’ha escollit un “delegat verd”, la funció del qual és fer de vincle entre la classe i el Comitè Ambiental. Aquest delegat ha d’anar un cop al mes a les reunions i exposar les idees i projectes a la resta de la classe.

Les activitats realitzades no es limiten als alumnes en si, sinó que també es realitzen tasques pròpies per al manteniment del pati com ara fabricar el propi compost per a les plantes mitjançant la brossa vegetal del pati, aquesta s’acumula en un compostador que hi ha al pati i es manté sota unes condicions d’humitat i temperatura adequades. També es prenen altres iniciatives educatives, com ara l’elaboració de rètols per a cada espècie de planta del centre indicant-ne el nom.